Es considera que una parella presenta un funcionament sa quan les dues parts estan satisfetes, i quan perceben que aporten i reben d'una manera equilibrada dins la relació. Si això no és així, la relació a la llarga se'n recent.
La primera correspon a l'avaluació, on s'intentarà identificar quines són les àrees problemàtiques de la parella.
La segona etapa correspon al tractament. Aquest pot dur-se a terme de diverses maneres, en funció de la problemàtica que presenti cada parella en concret.
Finalment passaríem a la tercera etapa, amb sessions més espaiades, i centrada en la supervisió de les metes aconseguides i en tècniques de prevenció de recaigudes.
Una teràpia de parella “estàndard” podria englobar les següents àrees: treballar l'apropament afectiu, treballar les habilitats de comunicació o les habilitats de solució de problemes.
Al llarg de l'etapa de tractament, acostumen a utilitzar-se tècniques de registre dels propis pensaments i sentiments, registre de conductes agradables, la realització de desitjos... entre d'altres. A més a més, es proposen tasques per realitzar a casa entre sessió i sessió.